Història

 

Emplaçament de la Escuela Nacional de Sant LLorenç.

 

Esbossos de l’edifici.

 

A finals del 1932, un grup de vesins de Sant Llorenç, davant la necessitat d’escolaritzar als infants, constituí una societat anònima anomenada El Deber, amb la finalitat de construir una escola per a nens i nenes de la parròquia de Sant Llorenç. 

Havien estat animats per Lluís Roig i Gavaldà, mestre nacional de l’escola que en aquell temps hi havia a Can Mariano. Un any abans, havia organitzat una visita a l’escola de Sant Carles, perquè alumnat i famílies poguessin veure com era l’escola veïna i i s’adonessin de l’enorme influència que l’edifici físic exercia en el treball escolar. Tot i aquesta implicació, Roig Gavaldà mai pogué veure el projecte acabat, donat que aquell estiu de 1933 abandonà el poble de Sant Llorenç amb una altra destinació, Tarragona. 

Però l’empresa de contrucció de l’escola seguí endavant, i es posaren en circulació accions per valor de 30.000 pessetes, al portador. Entre aquests mutualistes hi eren les famílies de can Mateu, can Xiquet Serra (Antoni Serra Ramon, regidor de l’Ajuntament de Sant Joan en aquells moments), can Tirurit (Bartomeu Marí Roig), can Jaume Andreu, Can Vildu (Ramon Marí), entre d’altres. Les feines de carro les va fer en Jaume Andreu. 

En un primer moment es varen plantejar dues possibles ubicacions. La primera, vora la carretera, més cap a Sant Joan, on fins i tot es va començar una petita construcció (que no va seguir endavant), i l’altre justament on ara hi ha l’escola, en un solar proper a l’església, propietat de Josep Roig Tur. 

Entre aquestes famílies existia una rivalitat, però va prevaldre el deure i l’amistat per damunt de les diferències de color polític, per dur a terme aquest projecte, que tingué una gran acceptació popular i bon ressó al diari de l’època.

L’Ajuntament els donà l’aprovació del projecte amb la condició que l’edificació reunís les condicions higièniques i pedagògiques adients i, es reservàs la potestat de poder adquirir l’edifici; la qual cosa es va fer a l’any 1984, però només es va comprar el solar, ja que la construcció de l’escola no estava escripturada.

El 1934, l’escola estava en construcció i un any després ja funcionava com a Escola Nacional de Sant Llorenç. La societat, privada amb tots els seus membres, va córrer amb totes les despeses i els treballadors varen cobrar la feina amb valor de percentatge.

Arran de les concentracions escolars, el 1976, L’Escola Nacional de Sant Llorenç va tancar les portes i l’alumnat es matriculà a la nova escola de Sant Joan. 

En 1978, es plantejà la reobertura de l’escola de Sant Llorenç perquè almenys hi poguessin assistir els alumnes de preescolar. 

En el 1993 el canonge arxiver Joan Marí Cardona “Batlès”, documenta la història de la rodalia de Balàfia, en la que es fa constar d’un indret de nom concret conegut com les Torres de Balàfia; el qual, a partir del segle XVI ençà, es configura com una comarca poblada per diverses famílies. Així, es confirma i es dona es vist i plau per poder canviar el nom de la nostra escola que a partir d’aquest moment passa a anomenar-se: “Torres de Balàfia”. 

Ara com escola petita, compta amb el segon cicle d’ Educació Infantil (3-6 anys) i tots els cursos d’Educació Primària. A dia d’avui, encara tenim alumnat descendent de les famílies impulsores d’aquest projecte, que ja ha complit 85 anys. 

Bibliografia:

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. 
Lluís Roig i l'escola de Sant Llorenç de Felip Cirer i Costa. Article publicat a Diario de Ibiza el 26 de juny de 2016.
Plànol inicial.
Col·lecció d'imatges d'Antoni Guasch de Ca'n Toni de na Rita.