Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 – Barcelona, 6 de juny de 1897fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.
Cursà estudis secundaris a l’Institut Balear, i el 1844, es traslladà a Barcelona, on estudià la carrera de dret, de la qual no arribà a exercir mai,
Entrà a treballar a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. La feina de bibliotecari es convertí en la seva professió, que compaginà amb treballs arxivístics i bibliogràfics, la recuperació de cançons populars i la lluita per la llengua i la literatura catalanes.
Fou un dels capdavanters de la Renaixença catalana, recuperador de la llengua catalana i de la història dels Països Catalans.
No fou historiador en el sentit convencional de la paraula, sinó un recuperador del passat com a filòleg, bibliògraf, editor i folklorista.
A l’inici de la dècada del 1850, començà la recerca sobre totes les fonts escrites de la llengua i literatura catalanes.
Marià Aguiló va intervenir als Jocs Florals amb eficàcia fins al punt de ser anomenat Mestre en Gai Saber el 1866, també mantenidor i, gradualment augmentar-ne la influència fins que fou el president, que, durant aquest període, va enunciar diversos discursos sobre la llengua catalana i la poesia popular, atorgant molta importància a la nostra llengua.
Publicà un gran nombre d’obres clàssiques catalanes, A partir de la investigació arxivística i del treball de camp per tots els països de parla catalana, recollí una gran quantitat de material lexicogràfic, que aplegà al seu Diccionari. També reconstituí un Romancer popular. La seva obra més important fou el Catálogo de las obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, publicat el 1923, i que havia estat premiat el 1860 a Madrid. La seva activitat poètica es basà, així, en el coneixement profund de la literatura clàssica catalana i les fonts etnològiques.
El llibre Els poetes romàntics de Mallorca inclou cinc poemes d’Aguiló: «Ramon Llull aconsellant el poeta», «Aubada», «Esperança», «Enamorament impossible» i «Això ray!». És citat sovint el següent quartet d’ell, en què relaciona llengua, poble i nació
Dedicà molt de temps de la seva vida a la creació i a la poesia catalana en el període dels anys quaranta i cinquanta, aportant un estil propi.
Premis literaris
Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona el 1864.
Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Barcelona el 1866.
Viola als Jocs Florals de Barcelona el 1880.
