(Samos?, 580 aC – Metapont, 495 aC)
* Les dates exactes de naixement i mort no es coneixen amb certesa. Només es posen a títol aproximat. La imatge correspon al bust exhibit en el Musei Capitolini de Roma i és, evidentment, una invenció de l’escultor.
No es pot establir amb seguretat gairebé res de la vida de Pitàgores. Alguns historiadors diuen que Pitàgores només seria la personificació de tot un seguit de coneixements d’una escola anomenada pitagòrica i, per tant, sense realitat individual. Altres autors, ens presenten Pitàgores com a deixeble de Thales. Sembla que viatjà també per terres de Babilònia i Egipte. Devers l’any 530 aC es traslladà a Crotona on fundà la escola o societat que duu el seu nom i, ja vell, es traslladaria a Metapont.
El fet que l’orde dels pitagòrics fos comunal i secret, en el què només es podien transmetre els coneixements de forma oral, ha dificultat molt el traçat del seu perfil. Sembla que Aristòtil i d’altres haurien escrit diverses biografies seves, però no en queda cap. La primera biografia que es conserva es deu a Iamblichus, filòsof neoplatònic nascut cap el 250 dC.
Se li atribueixen els següents coneixements:
- La invenció de les paraules “filosofia” (amor per la sabiduria) i “matemàtica” (allò que s’aprèn).
- La demostració geomètrica del teorema que du el seu nom: un triangle és rectangle si i només si la suma dels quadrats dels seus costats menors (catets) és igual al quadrat del costat major (hipotenusa). Realment els exemples de relacions pitagòriques en triangles rectangles concrets ja eren conegudes a Babilònia feia més de mil anys.
- La identificació dels intervals musicals mitjançant fraccions de nombres naturals senzills.
- L’intent de caracteritzar tota la realitat a través de les matemàtiques. Seva seria la frase de tot és nombre.
A l’escola pitagòrica se la relaciona sempre amb el misticisme numèric. Aquesta mena de societat secreta veneraria l’estrella de cinc puntes o pentagrama pitagòric (que conté la proporció àuria) i la tetraktys com a la suma de 1 + 2 + 3 + 4. Aquesta identificació de la realitat amb els nombres és el que hom coneix com a harmonia del cosmos o música de les esferes.
Resum fet a partir de:
AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 18 (pàg. 79), 2a Edició, Barcelona, 1989. Boyer, Carl B., Historia de la matemática, (pàg. 77), Alianza Universidad Textos, Madrid, 1986. Mankiewicz, Richard, Historia de las matemáticas, (pàg. 24), Ed. Paidós, Barcelona, 2000. Newman, James R., The vorld of mathematics, Vol. I (pàg. 80), Reimpressió de l’original de 1956, Tempus Books of Microsoft Press, New York, 1988.
Enllaços interessants:
Biografia completíssima en anglès i amb una bona mostra d’imatges.
