Parlar d’indefensió apresa –learned helpnessness– és parlar de Martín Seligman. De fet, va ser el propi Seligman el que va encunyar aquest terme per a explicar un comportament passiu, tant d’éssers humans com d’animals, que es veuen en la tessitura de no poder fer res o de no poder canviar una determinada situació. En aquest article tenim la intenció de parlar sobre la indefenció apresa, però centrant-nos en l’àmbit educatiu i en relació a un arxiconegut vídeo que il·lustra a la perfecció aquest terme. M’acompanyes?
Què s’entén per indefensió apresa en l’àmbit educatiu?
En paraules de Martin Seligman, la indefensió apresa és un estat psicològic que es dóna quan un subjecte percep que els successos que li envolten són incontrolables, és a dir, no té la més mínima possibilitat de canviar-los. Si ho traslladem a l’àmbit educatiu, dóna com a resultat un profund estat de desmotivació o, cosa que és el mateix, una predisposició negativa dels processos d’ensenyament-aprenentatge. L’alumnat es nega a aprendre, encara que tenen totes les capacitats per a poder fer-ho. Això pot deure’s a una sèrie de resultats negatius previs que predisposen als alumnes a creure’s que no estan capacitats per a aprendre.
Quines són les causes que la indefensió apresa causa en aquest alumnat?
Falta de motivació: Els alumnes que adopten una indefensió apresa perden la voluntat de donar una resposta de caràcter voluntari, atès que no es tenen expectatives ni interessa el resultat d’aquestes respostes. L’alumne desmotivat és un alumne passiu, un alumne paralitzat per les circumstàncies que envolten els processos d’ensenyament-aprenentatge.
Desinterès pel coneixement: En els casos d’indefensió apresa l’alumne tendeix a perdre l’interès per l’aprenentatge ja que el resultat d’aquest aprenentatge ja no és una cosa prioritària. En aquest sentit l’alumne sent que el seu aprenentatge està distorsionat.
Manca d’autoestima: La falta d’autoestima és també un factor freqüent en els casos d’indefensió apresa, ja que l’autoconcepte que l’alumne té de si mateix és negatiu i la pèrdua de confiança augmenta.
Por: La indefensió apresa provoca en els alumnes moltes emocions, entre les quals destaca la por. Una por que ve pel resultat de la resposta o per la falta de resultat d’aquesta resposta.
Indefensió apresa induïda. Cas pràctic.
El vídeo de l’article és un clar exemple del que s’entén per indefensió apresa a l’aula o, més ben dit, com s’indueix la indefensió apresa a les aules. La durada del vídeo és d’uns 4 minuts i recoman encaridament el seu visionat.
Es tracta d’un vídeo que reflecteix la preocupació de l’alumnat per ser acceptat en un grup. Però també és un vídeo que parla de pors, que parla d’emocions.
Explicació del vídeo.
La docent del vídeo demana als seus alumnes una activitat aparentment molt senzilla. Reparteix uns papers cap per avall a tot l’alumnat de l’aula. Una vegada repartits, han de realitzar tres activitats molt senzilles de manera escalonada. En el paper hi ha tres anagrames i amb aquests tres anagrames han de ser capaços de crear una altra paraula diferent. Quan finalitzin el primer exercici, els alumnes hauran d’aixecar la mà. Es dóna principi a l’activitat. Al cap de pocs segons, una part de la classe alça la mà, mentre que un altre grup menys nombrós no ha estat capaç de trobar la solució al primer anagrama. Es repeteix el mateix procediment per a l’anagrama dos amb el mateix resultat que el primer. Com en la primera activitat, els que han finalitzat l’activitat al cap de pocs segons, es giren i miren als alumnes que encara no han aixecat la mà, les cares de la qual denoten una certa frustració i impotència. Seguidament, es reinicia l’activitat amb el tercer anagrama i, curiosament, el resultat és el mateix que en els dos casos anteriors.
Quines paraules hi havia en els anagrames?
La professora explica que hi havia dos tipus de paper amb tres anagrames:
Paper 1 (majoritari). Els tres anagrames tenien solució: BAT per TAB, LEMON per MELON i CINERAMA per AMERICAN.
Paper 2 (resta d’alumnes). Contenia tres anagrames. Els anagrames 1 i 2 no tenien solució possible. Però, aquí ve el millor, el tercer anagrama era el mateix que el del paper 1. Encara així, la majoria d’alumnes que no havien estat capaços de solucionar els dos primers anagrames que, aparentment, eren més breus quant a lletres, tampoc van saber solucionar el que sí que tenia solució, encara que tingués més lletres.
Per tant, els alumnes del paper 2 han estat induïts per la docent al que es denomina indefensió apresa.
Què van sentir els alumnes del paper 2 quan els companys del paper 1 aixecaven la mà amb tanta rapidesa?
Els joves responien que s’havien sentit:
Estúpids.
Apurats.
Pressionats.
Confusos.
Frustrats.
Minvats de confiança.
A mode de conclusió:
Lamentablement, en una societat com l’actual, el concepte d’indefensió apresa cada vegada està més en boca de tothom, donat l’alt grau de desafecció de la societat. Aspectes com la pobresa o la manca d’ocupació provoquen en els ciutadans, precisament, el que es denomina indefensió apresa. Per aquest motiu, com a docent, tens una enorme responsabilitat sobre aquest tema, ja que has de donar una importància cabdal a la gestió de les emocions a l’aula, tractant per tots els mitjans de generar confiança, motivació, reforç positiu incondicional i treballant per la millora de l’autoconcepte dels teus alumnes. Així i només així seràs capaç de provocar en els teus alumnes la millor predisposició per a l’aprenentatge, reforçar la seva confiança, premiar l’error i mitigar l’angoixa que tot procés d’ensenyament-aprenentatge comporta.
No puc acabar aquest article que no sigui citant novament en aquest blog una cita de Martín Seligman que crec il·lustra a la perfecció l’esperit d’aquest article:
“Es pot canviar el que es sent, canviant el que es pensa”.
Extret del blog http://justificaturespuesta.com
