Juan Vaello Orts, psicopedagog, orientador i profesor-tutor de Psicologia General i Psicologia Evolutiva en la UNED és, també, un prestigiós autor d’una sèrie de llibres dirigits a l’anàlisi dels àmbits relacionals del professor amb els alumnes, amb altres professors, amb les famílies i interpersonalment; dels objectius de les habilitats socials; i de la intervenció en educació socioemocional, entre d’altres. És per això que els seus treballs poden ajudar a tutors/es amb alumnes amb una problemàtica conductual i també es poden extrapolar a l’àmbit familiar quan trobam que a casa les figures parentals han perdut la seva capacitat per educar des d’un punt de vista clar per promoure un context de convivència positiu, integrador, comprensiu, però on també estan definides les normes que l’avalen i on els més petits obtenen seguretat i formes adients per comunicar-se.
Al seu llibre «Cómo dar clase a los que no quieren» descriu com la conducta disruptiva d’aquells alumnes amb problemes de conducta no es un problema conjuntural, si no que forma part de la naturalesa pròpia de la situació: la obligatorietat genera ja d’entrada conflictivitat i explicita com el secret d’ensenyar no és tant transmetre coneixements com contagiar ganes, especialment als que no les tenen. Per això, en aquest llibre pretén superar dues presumpcions infundades que es donen al món educatiu: pensar que l’alumnat està disposat a seguir la lliçó que vol impartir el professor/a i que aquest/a està preparat per gestionar eficaçment un aula amb possibles condicions adverses.
Per solucionar, advoca per l’optimisme pedagògic, en tenir fe en allò que fem en front les actituds fatalistes de desànim que sovint s’instal·len als centres. Però sense oblidar la preparació, la planificació, el treball en equip, la implicació de les famílies, etc.
Comprendre l’alumnat és també important, atendre a la seva diversitat d’interessos i la seva actitud. És necessari entendre’ls per canviar-los i rescatar l’oblidada formació integral per donar-los una formació que inclogui el desenvolupament de competències cognitives, però també les socioemocionals. Tracta també la necessària capacitat del professorat per a crear condicions favorables per a la gestió de la classe i què fer, per què i cóm tenir el control d’aquesta mitjançant la fixació de límits, el seu manteniment, l’atenció a subgrups pertorbadors i el propi autocontrol.
A la segona part del llibre analitza tota una sèrie d’aspectes importants per a la convivència a l’aula que el professorat ha de possibilitar: el treball sobre l’assertivitat i l’empatia. El coneixement dels rols que es donen a l’aula a través de l’observació directa per potenciar un bon clima de classe i inhibir o reconduir conductes inadequades. L’autoestima com a mitjà d’enfortir a tot l’alumnat. La rellevància de les tutories amb les famílies com a mitjà de comunicació i seguiment i ajust de l’alumnat. La motivació com a motor per a que tots vulguin, s’interessin, millori la feina pedagògica i es procuri la seva auto-motivació. Treballar l’atenció, en dos sentits: captar l’atenció de tot l’alumnat i donar l’atenció necessària a tots els alumnes. I, finalment, el treball en equip de l’equip docent, pel que fa a la comunicació, la coordinació i la unificació de criteris.
Vaello, J. (2011). Cómo dar clase a los que no quieren. Barcelona: Graó.
