Fitxa tècnica de la pel·lícula
- Direcció: Xavier Dolan.
- Repart: Anne Dorval, Antoine-Olivier Pilon, Suzanne Clément, Alexandre Goyette i Patrick Huard.
- Any i país: 2014, Canadà.
- Durada: 139 min.
1. Introducció
Descobrirem aquesta història de la mà de Steve, el fill problemàtic i adolescent; Diane, la seva mare, i Kyla, la veïnada que decideix involucrar-se en aquesta família i ajudar-los. Al llarg de la pel·lícula aparentement molt emocional, es tractaran temes reals que afecten avui en dia a una part dels adolescents i al seu entorn, com són el trastorn por dèficit d’atenció i hiperactivitat, l’agressivitat i les conductes antisocials, les relacions tòxiques amb els progenitors, l’aparició d’altres trastorns i les relacions amb les institucions psicològiques o psiquiàtriques.
2. Trastorn per Dèficit d’Atenció i/o Hiperactivitat
Les principals característiques del Trastorn per Dèficit d’Atenció i/o Hiperactivitat, TDAH:
- Inatenció: a) No presta atenció a detalls / per distracció es cometen errors en l’escola, treball o altres activitats. b) Dificultat per mantenir l’atenció en tasques o activitats recreatives. c) Sembla no escoltar quan se li parla directament. d) No segueix les instruccions i no acaba tasques escolars, quefers o deures laborals. e) Dificultat per organitzar tasques i activitats. f) Evita, li desagrada o poc entusiasta en començar tasques que requereixen esforç mental sostingut. g) Perd coses necessàries per a tasques o activitats. h) Es distreu amb facilitat per estímuls externs. i) Oblida activitats quotidianes.
- Hiperactivitat i impulsivitat: a) juga o colpeja les mans o els peus o es retorça al seient. b) S’aixeca en situacions que hauria d’estar assegut. c) corr o s’enfila o està inquiet en situacions no apropiades. d) Incapaç de jugar tranquil·lament a activitats recreatives. e) Està “ocupat” actuant com si “l’impulsés un motor”. f) Parla excessivament. g) Respon inesperadament abans que s’hagi conclòs la pregunta. h) Li resulta difícil esperar el seu torn. i) Interromp i se fica o avança en el que fan els altres.
En aquesta pel·lícula se’ns mostrarà tots aquests símptomes a través de petits gestos en Steve, el protagonista adolescent que torna a casa de la seva mare després de ser expulsat de l’internat per haver causat problemes.
La hiperactivitat és una cosa patent des de que comença la pel·lícula, ja en la primera escena que apareix Steve, el noi li parla molt ràpid a la seva mare, Diane, com si les paraules s’atropellessin. Tampoc se li dóna especialment bé escoltar ni estar atent al que passa al seu voltant. Es compleix també la premissa que està sempre aparentment ocupat amb els seus pensaments, fora de les situacions reals. La mare és conscient d’aquesta peculiaritat del seu fill, moltes vegades l’anima o el reforça amb la seva alegria i felicitat.
A part dels aspectes verbals i de llenguatge, Steve té molta energia, i això li duu a fer coses il·lògiques. Quan va sol al supermercat dóna voltes al carret de la compra, li dóna cops de peu, amb la finalitat de desfogar-se davant els problemes que té a casa. Quan està nerviós veiem alguns plans com mou i es frega compulsivament les mans, també són uns dels símptomes.
Aquests símptomes d’hiperactivitat es veuen molt entremesclats amb la manca d’atenció, que es posa de manifest principalment en els moments en què es parla de l’àmbit acadèmic de l’adolescent. Kyla, la veïna intenta ensenyar a Steve, ell està estirat fent el pi al sofà dient: “és avorrit, per a què em serveix saber aquestes porqueries?” mentre té la música a tot volum, Steve no és capaç de concentrar-se i comença a ballar i a saltar.
Observem també que l’alumne sí que té interès per aprendre, però està frustrat perquè és conscient de la dificultat que té. Steve té plans de futur, sap que li costarà ja que no és capaç d’estar assegut i prestant atenció a alguna cosa concreta més de deu minuts, però té objectius a la vida.
3. L’agressivitat i les conductes antisocials
Els símptomes anteriorment descrits també es podrien trobar presents alterats amb conductes agressives i antisocials, sobretot a l’arribar a la secundària (el que podríem considerar com adolescència). Aquests joves podrien presentar també conductes desafiants contra l’autoritat, elevant la veu, responent, cridant i provocant, amenaçant i faltant el respecte de formes múltiples. Aquestes conductes podrien derivar en un comportament antisocial amb tendència a trencar les regles o normes de la societat, sent comú que aquests adolescents beguin, fumin, prenguin drogues, es fiquin en baralles, robin i, fins i tot, cometin delictes més greus. També s’ha detectat que els infants que creixen amb aquest trastorn arriben a l’adolescència amb un patró típic de comportament anomenat “callous-unemotional” que es tradueix en insensibilitat i manca d’emotivitat, el que provoca absència d’empatia i insensibilitat pels altres, agreujant així encara més la situació.
En la pel·lícula, aquesta agressivitat és potser l’incident incitador de l’argument, ja que és quan ell inunda l’escola, quan l’expulsen i torna a casa amb la seva mare. Una de les primeres escenes ens mostra al personal del centre parlant amb Diane, explicant-li que el seu fill era a la cafeteria quan va començar un incendi i que és una cosa greu, ja que un altre nen és a l’hospital amb cremades de segon grau. Aquest fet té conseqüències al llarg del film, ja que l’al·lot afectat decideix denunciar, i Diane i Steve no disposen de mitjans econòmics per fer front al procés judicial. A mesura que avança la pel·lícula veiem més episodis de violència.
Pel que fa a les conductes antisocials són nombroses: fuma, beu alcohol, prova les drogues, fa gestos obscens, agafa coses que no són seves, conductes sexuals inapropiades …
Tot i que la pel·lícula ens dóna a entendre que Steve ha millorat en la seva conducta, se’ns mostra que la seva tendència a incomplir les normes és una cosa irremeiable, segueix fent bogeries, passejant feliç en un carret de la compra al mig de la carretera i tirant taronges als cotxes que el segueixen.
4. Conclusions
Després de l’anàlisi realitzada, s’arriba a la conclusió general que hi ha un gran treball de documentació darrera d’aquest film, ja que la forma de representar tots els aspectes psicològics dels personatges és bastant encertada pel que fa a la realitat d’un adolescent que pugui presentar aquest tipus de trastorns i situacions.
