La pandèmia per coronavirus ha suposat una bretxa en un model organitzatiu i en una cultura escolar que ha mostrat les seves limitacions per a donar resposta a les necessitats del S. XXI. I davant un escenari de riscos per a la salut, les tecnologies ens han ofert espais per a un aprenentatge lliure de coronavirus, una oportunitat per a repensar quina escola volem i podem construir.
Diu Echeverría (2012):
“La escuela del futuro no estará basada en edificios con puertas, muros, habitaciones y ventanas a los que haya que acudir físicamente para aprender y socializarse. En la sociedad-red habrá escuelas-red, es decir, infraestructuras telemáticas y espacios electrónicos (digitales, virtuales) en donde se desarrollarán los procesos de aprendizaje y socialización que hoy en día tienen lugar en las instituciones educativas (…) Los recintos donde se desarrollen actividades escolares y laborales presenciales seguirán existiendo; sin embargo, la organización de los sistemas escolares y laborales se estructura principalmente en función del desarrollo de los procesos de aprendizaje, socialización y producción en el espacio electrónico, mundo digital o tercer entorno.” (Echeverría, 2012; p. 44).
Com tants altres textos previs a l’arribada de la pandèmia, aquest d’Echeverría mostra un horitzó que no sembla ja tan llunyà, i on la hibridació entre espais digitals i espais analògics serà una de les claus de l’escola del futur.
Els successius confinaments ens han permès albirar el futur, una visió parcial i incompleta segons la perspectiva de cada persona, atesa la forma en la qual ha viscut aquesta etapa. No tots els centres educatius han donat la mateixa resposta al seu alumnat i a les famílies. No totes les empreses han brindat les mateixes oportunitats als seus empleats i empleades. No tots els sectors estaven en el mateix nivell de transformació digital.
No obstant això, amb una visió més global, construint un puzle a través de diferents relats, hem pogut anticipar un futur en el qual la tecnologia és més una oportunitat que un risc. Un futur en el qual els temps d’ensenyament i aprenentatge es dilueixen i es desacoblen del model industrial de l’escola que coneixíem.
Un futur en el qual l’apropiació de la tecnologia per part de tots els membres de la comunitat educativa suposarà la diferència entre una educació basada en l’ensenyament a una educació basada en l’aprenentatge. Un futur en el qual l’atenció a la diversitat serà possible gràcies a la personalització que permeten les tecnologies. Un futur en el qual les famílies no seran agents intrusos en els centres, sinó part fonamental del procés educatiu.
La pandèmia ens ha ensenyat que les soluciones individualistes, les respostes parcials, les mesures a destemps, a vegades són pitjor opció que no fer res. El nostre sistema educatiu ha d’oferir respostes sòlides i fonamentades, i per tant evitar actuacions improvisades. I aquestes respostes han de partir de la mateixa comunitat educativa, després d’una anàlisi de la situació, dels recursos i de les opcions disponibles, i fruit de la negociació i de l’acord.
I les administracions educatives (Conselleries, Ministeri) i els seus serveis de suport (Centres de Professorat, Servei d’Inspecció,…) han d’estar disposades a prestar els recursos que siguin possibles i pertinents. Han de facilitar i no entorpir les decisions dels centres. I si això suposa realitzar modificacions en la normativa vigent, ja haurien d’estar en marxa per a realitzar-les.
Així i tot, cap infraestructura digital serà suficient si no garantim el benestar de tots els membres de la comunitat educativa, començant pel professorat, que tantes hores i tants recursos propis ha posat durant el confinament per a continuar desenvolupant la seva activitat docent.
La COVID-19 ha servit per a mostrar quantes escletxes tenia el nostre sistema educatiu, especialment pel que fa a Capacitat Digital. No perdem l’oportunitat de repensar l’escola que volem, perquè a la fi és pensar sobre el món i el futur que esperem.
BIBLIOGRAFIA
Echeverría, J. (2012). La escuela continua y el trabajo en el espacio tiempo electrónico. B. Jarauta y F. Imbernon (Coords.). Pensando en el futuro de la educación: Una nueva escuela para el siglo XXII, 37-49.
