Us deixam un recull de cançons populars per a que les pugueu cantar amb els vostres fills i filles.
TON PARE NO TÉ NAS
Ton pare no té nas, ton pare no té nas
Ta mare és xata
I es teu germà petit, i es teu germà petit,
té nas de rata.
Ton pare fa es dinar, ton pare fa es dinar
Ta mare escura
I es teu germà petit, i es teu germà petit,
talla verdura.
Ton pare és cocarroi, ton pare no és cocarroi
Ta mare, panada
I es teu germà petit, i es teu germà petit,
una ensaïmada.
Ton pare s’ha perdut, ton pare s’ha perdut
Ta mare el cerca
I es teu germà petit, i es teu germà petit,
seu a la fresca.
LA DAMA DE MALLORCA
A Mallorca hi ha una dama
que és hermosa com el sol;
té la cabellera rossa i llarga fins els talons.
Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or.
Valga’m Déu, Aina Maria, robadora del meu cor.
Sa padrina els hi lligava amb un floc de set colors;
son germà la se mirava amb los seus ulls robadors.
Si no fóssiu ma germana, jo me casaria amb vós.
Valga’m Déu, Aina Maria, robadora del meu cor.
MOLT M’AGRADEN SES PANADES
MOLT M’AGRADEN SES PANADES PERQUÈ TENEN PEBRE BO, PEBRE BO; SES NINES DE MANACOR DUEN SA FALDA GIRADA.
UN I DOS A LES XANCLES; DOS I DOS DE PEU COIX, DE PEU COIX; TRES I TRES DE MÀ EN TERRA, MÀ EN TERRA, MÀ EN TERRA; QUATRE I QUATRE I “ADIÓS”.I “ADIÓS”
ES CAPELLÀ DE CAIMARI
ES CAPELLÀ DE CAIMARI UÍ, UÍ, UÍ, TÉ GORREDURA TRICO, TRICO, TRI TÉ GORRADURA IDÒ IDÒ, IDÒ, IDÒ, IDÒ, IDÒ.
LA TÉ PER SA PANXA UÍ, UÍ, UÍ,TOTA MADURA TRICO, TRICO, TRI. TOTA MADURA IDÒ IDÒ, IDÒ, IDÒ, IDÒ, IDÒ.
ES METGE LI RECEPTÀ UÍ, UÍ, UÍ, COCA AMB VERDURA TRICO, TRICO, TRI. COCA AMB VERDURA IDÒ IDÒ, IDÒ, IDÒ, IDÒ, IDÒ.
La fonteta (bunyols)
ME’N VAIG A SA FONTETA
A RENTAR UN MOCADORET
I MENTRES EL RENTAVA
PASSA UN SENYORET
PST! QUÈ MANA? PST! QUÈ VOLS?
OUS I BUNYOLS FRITS EN MANTEGA
AI! QUINA VEGA PER NOLTRO0S TOTS SOLTS
Na Bel des Molinar
Na Bel des Molinar,
carbó va anar a comprar.
I diu que ja no hi tornarà
perquè es pillo carbonero
la volia emmascarar.
Idò, ja ho veis els carboners,
tots són pillos i carabassers.
I diu que no hi tornarà,
perquè es pillo carbonero
la volia emmascarar.
Una al·lota molt guapa, des Molinar,
festeja un carbonero
de s’Hort des Ca.
Ella tota amorosa sempre li diu:
—Carbonero, te quiero!
I es betzol riu que te riu.
Una dona llarga i prima
Una dona llarga i prima,
ara va de bo;
seca com un bacallà,
ara va de bo;
seca com un bacallà,
ara va de bo, que de bo va.
Se passeja per la vila.
Ara va de bo
-Caragols, qui en vol comprar?
Ara va de bo.
-Caragols, qui en vol comprar?
Ara va de bo, que de bo va.
A quan els veneu, madona?
ara va de bo,
-A sis van es mesurar.
Ara va de bo.
-A sis van es mesurar.
Ara va de bo, que de bo va.
No me’ls a podreu donar a quatre?
Ara va de bo,
-A quatre no els hi puc dar.
Ara va de bo.
-A quatre no els hi puc dar.
Ara va de bo, que de bo va.
– Que mal vos caigués es covo,
ara va de bo,
no el poguéssiu aixecar!
Ara va de bo;
No el poguéssiu aixecar!
Ara va de bo, que de bo va.
Quan va haver voltat cantó,
ara va de bo,
es covo li trabucà,
ara va de bo:
es covo li trabuca,
ara va de bo, que de bo va.
