Després de realitzar una formació compartida per una gran part del Claustre, es varen posar en marxa al centre diferents experiències metodològiques amb l’objectiu de garantir l’òptim desenvolupament de les capacitats de l’alumnat. Amb aquest procés es varen fer visibles les diferents barreres per a l’aprenentatge que s’havien de superar.
Com a reflexió final, tots els participants en la formació coincidirem en la necessitat de poder conèixer estratègies d’organització i gestió d’aula que possibilitessin donar resposta a totes i cada una de les necessitats presents als diferents grups classe, partint de la idea que l’èxit de les metodologies actives passa necessàriament per augmentar el compromís i l’autonomia de l’alumnat.
Això va significar el punt d’inflexió per decidir convertir les aules en entorns cooperatius d’ensenyament-aprenentatge. La implementació de l’aprenentatge cooperatiu al nostre centre es justifica per diverses raons fonamentals.
En primer lloc, des d’una perspectiva psicopedagògica, aquest enfocament afavoreix un APRENENTATGE MÉS SIGNIFICATIU ja que l’alumnat construeix el coneixement a partir de la interacció amb els altres, desenvolupa habilitats socials i comunicatives i millora la seva motivació i autoestima.
En segon lloc, l’aprenentatge cooperatiu respon a raons de justícia social, ja que promou la IGUALTAT D’OPORTUNITATS. El treball en equip fomenta la corresponsabilitat, la solidaritat i el respecte mutu, contribuint a reduir desigualtats i a formar ciutadans més crítics i compromesos amb la societat.
Finalment, per raons d’inclusió, l’aprenentatge cooperatiu permet ATENDRE LA DIVERSITAT, ja que facilita la participació de tot l’alumnat, independentment de les seves capacitats o ritmes d’aprenentatge. Aquest model afavoreix que tots els alumnes aprenguin junts, evitant l’exclusió i reforçant el sentiment de pertinença al grup.
