Jardí de memòria: Un compromís que no podem abandonar
Des de començament de curs, cada vegada que una dona ha sigut assassinada per violència de gènere, cada grup ha sembrat una planta en el nostre jardí en el seu record. Aquest gest simbòlic ens recorda que darrera de cada xifra hi ha una vida trencada, una història interrompuda.
Ara que el següent grup en sembrar la planta ja és 4t ESO, ens n’adonem que el nostre jardí s’ha omplert de plantes que representen víctimes que mai haurien d’haver existit. Cada nova planta sembrada és una crida a la consciència, una petició d’aturar aquesta xacra que ens afecta a totes i tots.
Arribar a 4t d’ESO significa que hem viscut molts mesos en què aquesta violència ha seguit estant molt present. I, tanmateix, cada nova víctima ens recorda que encara queda molt per fer. No volem que el nostre jardí continuï creixent amb noves plantes; volem que arribi el dia en què no calgui sembrar-ne cap més.
La violència de gènere no és només un problema de les víctimes; és un problema social. Hem de treballar junts per erradicar-la, per construir una societat on el respecte i la igualtat siguin els pilars fonamentals.
