Vivim millor que a l’Edat Mitjana? és el títol de la situació d’aprenentatge que estan fent els i les
alumnes de 2n d’ESO de l’IES Joan Ramis i Ramis. Aquestes darreres setmanes hem estat
treballant i estudiant les desigualtats al món a través de personatges actuals com en Putin, n’Elon
Musk, en Leo Messi, na Maria Tudurí… i en Manolo Bonet, que, de molt BONA G(H)ANA, s’oferia
a visitar-nos quan li van arribar notícies del que estàvem fent a classe de Geografia i Història.
Barka te danam, barka te danam, barka te danam… Winam, Winam! Així hem començat les
sessions, cantant la cançó d’agraïment al Sol, com ho fan a Binde.
Els 50 minuts d’explicació i conversa amb cada un dels 5 grups de 2n no han bastat: mans
alçades, ho volien saber tot sobre les interessants vivències d’un missioner i aventurer que, fa
quasi 40 anys, ja despertava la mateixa curiositat entre joves maonesos i menorquins.
La diferència entre la vida a Binde (Àfrica) i a Morges (Suïssa) els ha impactat: alegria i pobresa
envers tristor i riquesa… La desigualtat va més enllà de l’economia. “I tu què triaries, Manolo?” La
resposta era ràpida, clara i contundent: “Jo, l’Àfrica!”.
En Manolo Bonet ens ha contat com de petit ja tenia clar el que volia; com va anar a estudiar a
Londres; i quines van ser les seves motivacions per partir l’any 1973 cap a Ghana; el llarg viatge
de 21 dies en vaixell; el càstig que el va dur a Binde i com, un cop allà, amb l’ajuda de Menorca va
aconseguir construir i fer funcionar un hospital i abaixar la mortalitat infantil d’un 14’5% a un 2’7%
gràcies a les vacunes, tot i que això, després, provoqués un problema de desproveïment per
sobrepoblació. Impactant. La duresa de la vida quotidiana allà tampoc ha passat desapercebuda
entre els alumnes: fam, perills, malalties, rituals molt durs, l’alta temperatura…
Amb molta estima i amb els records ben clars, ens ha nomenat alguns dels més de 200
voluntaris que, engrescats per aquell projecte, van anar cap a Binde a fer -i mostrar a fer- paret
seca, pous d’aigua, posar rajoles; posar les plaques solars transportades des de Menorca;
construir la casa del poble; muntar el quiròfan que havia estat la sala de parts de l’hospital
municipal; muntar un equip de ràdio FM perquè els fillets i les filletes amb més capacitats (que allà
eren els responsables del ramat) poguessin estudiar mentre pasturaven els animals…
En Manolo Bonet també ens ha xerrat dels festivals, donacions particulars (roba, ulleres,
doblers…); de la serp plena de pessetes de ca n’Sturla fins a Ses Moreres; d’en Serrat, amics,
veïns, polítics implicats… I de com van aconseguir arreplegar prou per comprar l’ambulància, un
camió Mercedes-Benz a Anvers, medicaments i tantes altres coses necessàries per a la vida
allà… Però ha insistit que, el més valuós que s’ha endut de totes aquelles experiències són les
grans i bones amistats i com d’important és cuidar-les.
Altres mans s’han aixecat reconeixent en aquelles històries a qualque concu, àvia, veí,
companya de feina dels pares que havien anat amb ell a Binde, que hi havien col.laborat de
qualque manera o que guardaven un bon record de l’època “AMB GHANA DE BONA GANA”.
Ha estat emotiu percebre l’atenció en el silenci dels alumnes, els ulls esglaiats i qualque…
“¿Cuándo nos vamos a Ghana, Manolo?” I ell ha trobat que podríem anar-hi de viatge de final de
curs! “¿Sí? ¿En serio?” Qui sap si potser estem posant la llavor perquè una altra generació pugui
reviure un projecte com aquell, que va canviar la manera de veure el món de tants menorquins.
Algunes de les dedicatòries d’alumnes després de la visita d’en Manolo Bonet:
“M’encanta com veus el món i tot el que fas perquè millori.”
“M’agradaria anar a Ghana a fer el que vas fer.”
“Me gustaría tener una vida así, como la tuya.”
“Un món nou he pogut observar.”
“Moltíssimes gràcies, Manolo, per compartir aquest viatge meravellós amb nosaltres. Ets un
heroi.”
“Sa visita ha estat molt interessant, molta reflexió.”
“M’ha agradat molt quan has cantat la cançó en africà.”
“Gracias, Manolo. ¡Vuelve! Viva Ghana y tu mentalidad. Bendiciones.”
“Gràcies, Manolo, sa xerrada se m’ha quedat curta.”
“Gracias por ser así de humilde y aportar tu granito de arena a gente que lo necesita.”
“Quan vas venir vaig veure que tenies un cor enorme i tot el que has fet durant la teva vida
ho demostra.”
“Compta amb jo si algun dia organitzes un viatge a Ghana.”
