ORIENTACIÓ PER LA PROVA ESPECÍFICA DE GRAU SUPERIOR

Cada model de prova d’accés conté una explicació de tot el necessari per poder desenvolupar-la, a més d’imatges d’exemple -en paper o projectades- però a més, cal saber:

-Els coneixements requerits per als exercicis relatius a la Història de l’Art són els propis dels continguts de Batxillerat. Generalment no són obres desconegudes del gran públic sinó més bé obres cabdals de la Història de l’Art. Ara bé, en cas de no reconèixer alguna de les obres, el títol o la seva autoria, (recordeu, a més, que sempre se us ofereixen dues opcions), allò que generalment es té més en compte és la capacitat de l’aspirant per desenvolupar una anàlisi més o menys consistent de l’obra, és a dir, saber apreciar-la des d’alguna perspectiva com:

  • formalment: si el format és apaïsat o vertical i en cada cas què és el que això implica o transmet, si és una obra abstracta o figurativa; l’estilització formal, si és una forma cosntruïda a partir d’una síntesi geomètrica; com es distribueixen els diferents elements que formen la composició; l’ús del color -harmonies o contrasts-; la utilització d’un ritme uniforme o variable; l’ús d’una determinada tècnica o material; si és un relleu, una escultura exempta o de punt rodó- un gravat, dibuix, una aquarel·la, pintura a l’oli o acrílics; si es tracta d’un mural, o pintura parietal pròpia de la producció prehistòrica; saber distingir també en el cas de la representació de la figura humana si parlem d’un retrat, d’un bust, d’un tors, d’una figura de cos complet, o d’un conjunt de persones, de la mateixa manera que distingim entre paisatges, natures mortes, nus, interiors…)
  • històricament: si podem enquadrar-la en una determinada època, si la sabem relacionar amb obres anteriors o posteriors per algun motiu determinant, si innova en algun aspecte, etc. (la inserció de l’obra en el context històric és important, i en cas de no estar-ne segur/a, és millor fer una inserció dins d’un context molt més ampli, del qual n’estiguem segurs/es)
  • socialment: si està relacionada amb un determinat tipus de societat (les piràmides amb una societat sotmesa al faraó i l’elit sacerdotal, les basíliques amb una societat religiosa…

Per a la part de realització d’esbossos a mà alçada, i per a la proposta gràfica a partir d’un tema donat, es projecten imatges relacionades a mode d’exemple.

CONCEPTES IMPORTANTS:

Esbós: és un apunt més o menys ràpid, preparatori per una obra posterior més elaborada. Pot ser bidimensional (a llapis, tinta, llapis de colors aquarel·la, etc.) o tridimensional (amb fang, plastilina, poliestirè expandit -porexpan- filferro, cartolina, etc.)

Proposta gràfica: és un document gràfic a mode d’esbós, amb diferents aproximacions a la forma o l’estructura que es demana, amb totes les anotacions pertinents per a la seva comprensió, com aquelles que fan referència a les dimensions del producte final, els materials més adients, el color o la gamma cromàtica més adequada, així com possibles variacions.

A més s’hi demana un text explicatiu breu -màx. 20 línies-. Aquest text deurà descriure el producte en termes generals. Es definirà el producte i s’especificaran els detalls que es considerin oportuns, així com els aspectes tècnics més rellevants (dimensions, tipus de materials emprats i per què, així com exposar els beneficis del producte creat)

Síntesi geomètrica: aproximació o reducció d’una forma complexa a formes més elementals, sense detalls.

Formes geomètriques: totes aquelles que es relacionen amb línies rectes, o corbes definides per alguna operació matemàtica (cercles i el·lipses), i plans.

Formes orgàniques: aquelles que no es poden definir o realitzar mitjançant la geometria, i que són producte de contorns més irregulars i capritxosos, com els núvols, els arbres, les muntanyes, esponges marines…

Mòdul/ Composició modular: el mòdul en la creació artística és una forma determinada que utilitzarem, mitjançant la seva repetició, per construir o conformar composicions més complexes.