El projecte EuroFP Balears 9 2025-1-ES01-KA121-VET-000327092 està cofinançat pel programa Erasmus+ de la Unió Europea. El contingut d’aquesta publicació és responsabilitat exclusiva del (nom del centre educatiu) i ni la Comissió Europea, ni el Servei Espanyol per a la Internacionalització de l’Educació (SEPIE) són responsables de l’ús que pugui fer-se de la informació aquí difosa.
RESULTATS I EXPERIÈNCIES
MOBILITATS PROFESSORAT
QUIN ÉS EL SECRET DELS ESTONIANS?
Del 20 al 24 d’abril, Anna Riba i Sara Martínez vam anar a visitar diferents centres educatius: un de secundària i un de formació professional a la capital d’Estònia, Tallinn, i dos de secundària a zones rurals del país. Tots els centres eren públics.
Els estonians obtenen bons resultats a les proves PISA; són dels primers a escala europea. I com ho aconsegueixen? Un dels professors de la Universitat de Tallinn ens va explicar que s’ha d’anar més enllà dels resultats; és a dir, la cultura de supervivència dels estonians i la influència russa han estat, en gran part, determinants en la manera de ser i actuar del milió tres-cents cinquanta mil habitants del país.
El seu pla d’estudis difereix una mica de l’espanyol. L’alumnat comença els estudis obligatoris als 7 anys (nivell 1) fins als 15 o 16 anys (nivell 10), fet que equivaldria a l’educació primària i secundària espanyoles. Dels 17 als 19 anys trien entre estudiar batxillerat o cicles formatius. Després ja poden accedir als estudis universitaris, tot i que els homes primer han de fer un any de servei militar obligatori. Les dones poden triar fer-lo o no. Així doncs, un estonià comença els estudis universitaris als vint-i-un anys, mentre que les estonianes ho fan als vint. El sentiment patriòtic es reflecteix en tot moment, ja sigui en els uniformes utilitzats en esdeveniments culturals dels centres escolars o en la cohesió social per una Estònia lliure de russos i, també cal dir-ho, lliure d’immigrants de qualsevol lloc.
Comentem les visites als centres:
La primera visita va ser a un centre de formació professional anomenat Tallinna Teeninduskool, on s’impartien cicles de cuina, restauració, tractaments de bellesa (estètica), rebosteria i comerç. Les instal·lacions eren molt noves, amb diverses cuines professionals i aules relativament modernes. També hi havia una zona de spa on es podien rebre tractaments facials i corporals a un preu molt econòmic. El més destacat del seu programa formatiu era que durant un any i mig l’alumnat estudia matèries comunes com llengua, matemàtiques, etc., conjuntament amb les específiques. I el més sorprenent és que, per obtenir el títol del cicle, no n’hi ha prou amb aprovar les assignatures, sinó que han de superar una prova final en què demostren el que han après. La superació d’aquesta prova és obligatòria per obtenir la titulació.
La segona visita va ser a un centre educatiu situat a la ciutat de Tallinn, en una zona residencial. L’edifici estava reformat; segons ens van informar, abans era una escola russa. Per accedir als nivells 11, 12 i 13 (batxillerat) cal passar una prova de nivell. Només l’alumnat amb millors notes pot estudiar-hi, independentment del nivell econòmic, ja que és una escola pública. No tenen estudiants amb dificultats d’aprenentatge i s’hi respira un ambient d’estudi propi de les universitats. Per fomentar el prestigi de ser alumne d’aquest centre, fins i tot disposaven d’un anell propi que identifica els estudiants com a membres d’un dels millors centres d’Estònia.
Passadissos del centre replets d’obres dels estudiants
Pati interior del centre educatiu
Laboratori de química
La tercera visita va ser en un centre rural, si entenem per rural la ubicació, perquè l’edifici era molt modern. Aquest centre disposava de totes les comoditats pensables. L’arquitectura era nòrdica i la claredat que travessava els vidres era present per tot arreu. En aquest centre, l’alumnat berenava i dinava en el menjador. Les motxilles s’acumulaven pels passadissos i vestíbuls sense cap mena de por a robatoris.
Una part de la visita va ser entrar dins una aula per observar la metodologia utilitzada pel docent, va sorprendre que la classe fos magistral al 100%. L’alumnat sense cap crida d’atenció per part del professor tenia el mòbil damunt la taula i xatejava sense problemes mentre el professor explicava.
Un altre aspecte xocant del funcionament d’aquest centre era la separació de l’alumnat per gènere. A partir del nivell 10 les classes eren de fillets o filletes i tenien una assignatura de “les meves labors” on els fillets aprenien a cuinar, brodar i cosir. Les filletes, en canvi, aprenien carpinteria.
Després de visitar aquests centres escolars i comprovar les diferències amb el nostre sistema educatiu, com obtenen aquests resultats PISA?
Deu ser la llibertat?
Tenen la llibertat d’ús del mòbil en qualsevol moment i espai, poden anar al bany en qualsevol moment durant les classes sense demanar permís. Es respira un ambient de tranquil·litat entre l’alumnat.
Cada professor té llibertat per donar les classes com vol i el contingut que vegi més convenient. L’equip directiu és seleccionat per les famílies de l’alumnat, entre d’altres, i si creuen que no fa el seu treball correctament el poden fer fora del càrrec.
Deu ser la confiança?
La confiança de l’alumnat que no es preocupa per deixar les seves pertinences a l’abast de qualsevol. La no-necessitat de justificar-ho tot. Per exemple, el professorat ha de fer 21h lectives, però no té permanència en el centre i pot treballar des de casa les hores que no té classe sense cap problema.
Deu ser el lloc?
El lloc on s’estudia pot influenciar, anar a un centre on t’envolta disseny, bon gust, decoració elegant, menjar gratuït, i que a més a més, comparteixes amb els teus companys augmenta les interaccions socials. Ni falta fa dir que, tots els centres disposen de sistemes de calefacció i ventilació eficients que mantenen una temperatura molt agradable dins de les aules i passadissos.
Deu ser la forma de ser dels estonians i les estonianes?
En aquest aspecte, és xocant descobrir que són molt poc amables; segons una ponent, els estonians només són amables amb la seva família.
Amb el poc temps que vam estar a Tallinn, vam descobrir que el govern vol deslliurar-se dels centres escolars russos on el professorat no parla estonià. Ara és requisit tenir el nivell C d’estonià per treballar de docent. Els manca professorat, però no poden permetre continuar tolerant les escoles russes que fomenten l’aïllament dels russos que habiten en el país.
Es deixa entreveure que el govern està interessat a donar una imatge bona de les seves institucions educatives. Açò es veu en el pressupost invertit en les infraestructures. Ara bé, segons el nostre amic docent de la universitat, s’inverteix en els centres, però no en les persones. La nòmina del professorat no és gaire diferent de l’espanyola, igualment les nòmines poden variar d’un professor a un altre si aquest s’implica més i fa més projectes. Els contractes funcionaven com en una empresa privada i la direcció podia contractar-los o no. En canvi, a Finlàndia, pocs km més amunt, les nòmines augmenten considerablement igual que les prestacions sanitàries i les ajudes per als immigrants. A Estònia no hi ha immigrants, perquè no hi ha cap tipus d’ajuda. Aquest fet, segons el nostre formador, ajuda a evitar la diversitat lingüística i acadèmica de l’alumnat dins de les aules.
Però tot això, realment influeix tant en els resultats PISA?
L’últim dia de la nostra experiència estoniana, el nostre professor acompanyant, ens va dir que preparaven l’alumnat per a les proves PISA. Els preparen durant anys i com que la nota obtinguda compta per a la nota final, l’esforç que hi posen per treure millors qualificacions és major.
En resum i per finalitzar, podem pensar que els resultats PISA són importants per Estònia i que el seu caràcter auster, patriòtic i de supervivència els fa especialment responsables dels seus estudis. La implicació del professorat en la preparació per a les proves PISA i el fet de computar per a la qualificació de l’alumnat pot ser un dels secrets del seu èxit. Qui sap!
