Divendres, es va morir en Martí Barber, el nostre professor de Filosofia d’aquests darrers set anys.
Ell era una persona senzilla, discreta, i molt alegre. Parlis amb qui parlis tothom recorda el so de les seves rialles.
Encara no fa un any que s’havia jubilat, massa jove per tancar el seu cicle de vida.
Era un professor exigent, però al mateix temps, molt proper. Es guanyava la confiança i el respecte de tot el seu alumnat: tothom se l’estimava.
Com a company, sempre tenia la capacitat de trobar el cantó positiu de les coses. Qualsevol conversa sempre acabava amb aquell somriure filosòfic.
Sempre estava disposat a col·laborar. Li encantaven totes les Diades però quan xalava més era per Carnaval; li agradava moltíssim disfressar-se.
Fa un any, per aquestes dates deia: “tanta sort que tot açò de la LOMLOE ja no me tocarà. Ara em toca gaudir de la jubilació fent el que més m’agrada, viatjar”
Emily Thomas, reconeguda professora de filosofia, en el seu llibre El viaje y su sentido diu que les persones que viatgen soles és per trobar resposta a moltes preguntes, perquè hi ha una necessitat de conèixer allò que és especial i diferent, perquè resulta, que filosofar i viatjar van de la mà.
Ara, has iniciat un viatge sense fi, és per això que tot l’institut es vol acomiadar dedicant-te un minut de silenci.
T’acompanyem a n’aquest inici d’una altra aventura,
Bon viatge Martí!
