Els més vells ens conten les històries de la penúria que van passar a la postguerra, de la fam i misèria que van haver de suportar. De la por per la incertesa de què passarà i si algun dia allò tindria final.

Nosaltres esperem, enganyant-nos una mica, que podrem contar tota una vida, allò que vam viure.

La nostra guerra particular, de moment, ha sigut un virus, que tant de mal ha fet sobretot a aquells de qui parlàvem. Esperem poder contar l’esforç que ens ha costat quedar tancats a casa sense contacte real amb ningú.

Per això, el claustre de l’IES Marc Ferrer vol agrair a les mares i pares del nostre alumnat aquest esforç.

A vosaltres us ha tocat ser, mares, treballadores i ara a més, heu hagut de ser el suport dels vostres fills i filles, us ha tocat eixamplar el cabàs de la paciència i fer-lo quasi infinit. No heu defallit en la dura tasca de normalitzar una situació anormal. Els heu espentat perquè continuassin assistint a classe de forma telemàtica, per tal que tinguessin interès en allò que feien, en fer-los veure que no era una qüestió d’aprovar, sinó d’adquirir els coneixements programats, per tal de començar amb total normalitat el curs vinent. La llar és més un lloc de descans, i us ha tocat convertir-la en una pseudoaula.

No sabem si estàvem preparats per aquests canvis tant profunds, però el claustre de l’IES Marc Ferrer s’ha adaptat com ha pogut a les circumstàncies. De ben segur hem fallat en algunes coses, però això ha sigut un punt d’inflexió per modernitzar-nos. Aquesta situació ens ha fet plantejar la necessitat de millorar les nostres destreses informàtiques, i per això també serà l’impuls final per acabar la nostra pròpia evolució, d’homo sapiens sapiens a magister digitalis.

El nostre agraïment al vostre esforç ha sigut la nostra implicació, i el nostre compromís és la d’ajudar els vostres fills i les vostres filles de forma presencial o a distància, si és necessari.

Amb aquest poema us desitgem un bon estiu i esperem una tornada normal de cara al curs vinent.

Ara és el temps d’estimar pels camins,
a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora